05.03.15
FASES DE LA INTERPRETACIÓ:
Anàlisi del discurs = un dels aspectes més importants en la interpretació.
PROBLEMES POSSIBLES EN UN DISCURS.
- Noms propis, noms de pila, funcions i càrrecs
- Ritme
- Improvització (quan el discurs no està preparat): apareixen repeticions, "muletillas" (et puis...) i altres característiques pròpie de l'oralitat: no hi ha una estructura clara.
De vegades trobem alguns indicis que pretenen justificar la manca d'ordre del discurs (Je suis un peu ému: Guillaume Galiènne, el dia de l'entrega dels Òscars)
- Quan l'orador prala en una llengua que no és la seua (Guillaume Galienne, Pedro Almodóvar...)
- Quan l'orador canvia de sobte i es posa a parlar en una altra llengua que desconeixem (Sobretot és un problema si no teníem informació que això podia passar)
- Cites: S'HAN DE CLAVAR. Les cites pretenen dir just allò que volem dir però amb les paraules d'algú altre que ho expressen fin i tot millor de com nosaltres mateixos ho diríem. Tenen uin efecte especial que hem de saber transmetre
- Referències històriques i dates.
- Accent marcat de l'orador
- To irritat. Ens hem de plantejar si cal mantenir-lo. Segons Raquel, l'hem de mantenir o no en funció de la finalitat que tinga el discurs en qüestió.
SOLUCIONS ALS PROBLEMES:
- coneixements previs. Sovint són imprescindibles per a entendre el discurs.
SEGONS JONES els discursos no són purs, d'un estil o un altre, sinó que sempre estan formats per la suma de diversos estils: polèmic, narratiu, reivindicatiu.
En l'entrega de premis, per exemple, solen ser retòrics, però en algunes ocasions també en podem trobar de reivindicatius:
Expemple: Gabriel García Màrquez, en su homenaje en Cartagena durante la jornada inaugural del IV Congreso Internacional de la Lengua Española fa una apologia del final de l'ortografia.
En un discurs hem de tenir en compte:
ORADOR
TEMA
FINALITAT
COMPLEX COMUNICATIU
Cada discurs tindrà unes característiques o unes altres en funció d'aquests ítems.
Abans d'interpretar un discurs cal informar-se sobre: tema / orador / context.
Normalment l'intèrpret és qui menys sap sobre el tema a tractar. Això s'ha de paliar amb la recerca previa d'informció.
A LA PRESA DE NOTES:
no s'han d'anotar paraules, sinó idees.
No hem d'anotar mai alló que no hem entès.
La unitat mínima de sentit és la frase = SUBJECTE+VERB+OBJECTE.
DISCURS :
Muya Ilunga Albert - Le député belge Laurent Louis rappelle la vérité de Lumumba
