Introducción a la
Interpretación. La modalidad Consecutiva és un llibre de la professora
d’Intepretació de la Universtitat d’Alacant Catalina Iliescu. Aquesta obra és
una immersió profunda al món de la interpretació consecutiva. En un primer
capítol, la defineix i delimita en relació a les altres modalitats
d’interpretació i també de la traducció. A la vegada, fa un recorregut per tots
els estudis que se n’han realitzat fins l’actualitat. És important destacar que
tots i cadascun dels estudiosos d’aquesta disciplina posen molt d’èmfasi en la
importància de la memòria en els professionals que la practiquen.
Iliescu
defineix la interpretació consecutiva com d'una activitat lingüística i
cognitiva complexa per a la qual són necessàries determinades habilitats com
ara la capacitat de ser receptiu sense mostrar cap reacció emocional o
l'agudesa mental que ha de permetre donar respostes ràpides i efectives. Una
altra característica imprescindible és tenir una bona memòria i és en aquest
aspecte que ens centrarem ara.
En aquest sentit cal tenir present diferents tipus de memòria. Catalina Iliescu
cita les idees expressades per J.Herbert,
autor de “Le manuel de l’interprète”
referent a les qualitats de l’intèrpret. En paraules de Catalina Iliescu la
capacitat memorística memòria li ha de permetre:
“– almacenar de forma permanente un
vocabulario extremadamente amplio en más de una lengua;
– retener a lo largo de una conferencia términos de alto contenido técnico utilizados
por los especialistas;
– retener durante un breve periodo de tiempo una imagen lo más completa,
detallada y exacta posible de lo que el hablante acaba de exponer.”
Relacionant-ho amb els tres tipus de memòria que hem explicat
anteriorment l’intèrpret utilitza la memòria
- a curt termini per memoritzar
termes tècnics, vocabulari, etc.
- abstracta per a retenir una imatge global d'allò expressat en el discurs
- a llarg termini per disposar sempre de la cultura general que se li
demana a un bon intèrpret i que permet tenir un bon coneixement de les dues
llengües de treball.
Així, en la fase de
percepció-concentració la memòria de l’intèrpret és fonamental. Una de les
idees que menciona Iliescu, entre d'altres, és el fet que els intèrprets
han de tenir uns coneixements mínims sobre el tema del discurs. Aquesta
característica té, òbviament, molta relació amb la capacitat memorística a
llarg termini de l'intèrpret. Per un altre costat, quan parla de l'escolta
activa que ha de dur a terme l'intèrpret, explica la importància del fet que,
paral·lelament a aquesta escolta activa, l'intèrpret ha de relacionar tot allò
que es diu en el discurs amb els seus coneixements previs relacionats amb la
cultura de l'orador i de la llengua origen i concreta aspectes com les
tradicions, la literatura, tabús culturals, etc. Tots aquests coneixements es
formen sobre la base d'una bona memòria que els reté i organitza adequadament.
L’autora fa una anàlisi dels mecanismes que cal posar en marxa en el procés de processament de la informació
que té lloc després de l'anàlisi que l'intèrpret fa del discurs. Segons Iliescu
el procés de presa de notes, on l'intèrpret utilitza diverses estratègies
mnemotècniques, és el pas previ a la retenció de la informació
En el següent capítol l'autora fa un repàs de tots els aspectes cognitius que tenen relació
amb la interpretació consecutiva. Entre altres temes, parla dels diferents
tipus de memòria i especifica algunes estratègies mnemotècniques. Parla de les
diferents fases de què està format el procés de memorització: l'adquisició,
l'emmagatzematge i l'evocació. Recorda que la capacitat d'adquisició de l'ésser
humà és limitada i que el cervell fa una selecció de la informació que ens
envolta. Tot allò que el nostre cervell desestima ja no forma part de la segona
fase, l'emmagatzematge. De totes maneres, la informació que queda enregistrada
no és eterna de manera que no sempre es pot evocar. En aquest sentit Iliesku
insisteix en la idea que cal entrenar la memòria per tal d'activar de manera
eficaç tota la informació retinguda inicialment.
Les estratègies mnemotècniques: El
segon punt del capítol VI diferencia, d'entrada, els dos aspectes bàsics que
influeixen en la memorització (interès i coneixements previs) per a analitzar,
després, diferents estratègies que afavoreixen la memorització, com ara les
tècniques de repetició i les d'associació. Catalina Iliescu relaciona els tres
processos de la memorització amb l'activitat interpretativa de la següent manera:
- Representació mental: en visualitzar el missatge és més
fàcil retenir-lo
- Raonament: reestructuració del missatge, ordenació de les idees.
- Recapitulació: definir la idea principal de cada bloc del discurs permetrà
evocar-lo millor.
El capítol VII del llibre se centra en l'aspecte concret de la presa de notes i precisa que
aquesta acció és tan sols una part del procés de retenció de la informació. Pel
que fa a la relació amb la memòria la presa de notes permet que l'intèrpret
dispose de les dades i idees del missatge en un suport físic de manera que la
seua memòria pot recuperar grans blocs de la informació del discurs amb
una sola mirada. Dit en altres paraules, la presa de notes dóna suport a la
memòria en l'activitat que fa el cervell de retenció de la informació durant
l'acte d'interpretació. La finalitat de la presa de notes és recordar el
discurs.
Com a conclusió a la informació del llibre de Catalina
Iliescu podem extreure que l’intèrpret no es pot escapar de l’exercici de la
seua memòria. L’ha d’utilitzar de maneres diverses i en totes les seus
varietats de manera que com més la practique més èxits tindrà en l’àmbit
professional: cultura general,
memòria sensorial, a curt termini, i a llarg termini. Cal que memoritze
com més informació millor, de tot
allò que veu i sent, d’allò que imagina, i, concretament en l’activitat de presa
de notes, símbols, formes i figures que l’ajudaran a plasmar en idees les
informacions dels discurs a interpretar. És cert que cada intèrpret ha de
trobar la seua manera de representar les idees en imatges escrites però cal
partir d’una base que ens ajude a optimitzar el temps i els esforços.
